Vacaciones
He visto cosas de menorca y me parece preciosa para visitar. Necesito saber la época, cosas que visitar, donde alojarme, reomendaciones para comer, cosas que hacer etc.
Respuesta de experto2
1
1
Menorca esta situada al extrem oriental de les illes Balears i es la regió espanyola més llevantina.
L'atravessa el paral·lel 40 que passa per Ciutadella.
La separa de la veïna Mallorca un canal de 18 Milles d'amplària mínima des de Cap d'Artruitx fins Capdepera.
Maó dista 98 milles de Palma de Mallorca, 130 de Barcelona, 196 d'Argelia, 218 de Marsella, 223 de Valencia i 230 d'Alguer (població de Cerdenya on encara es parla català). Te una longitud de 47,800 kms des del cap de Bajolí i l'esperó de la Mola. L'amplària es de 19500 kms i el seu perímetre de 220 kms. La superficie total es de 701,84 Km2
Geològicament Menorca presenta dues regions totalment diferenciades: la zona nord de tramuntana i la sud de migjorn. La regió del nord, d'un 267 km2 correspon a les eres primària, secundària i quaternària. (L'element primari es un fenomen curiós que no es troba a les demés illes Balears).
El sector de migjorn (d'uns 435 km2) es de caràcter uniforme; pertany a l'era terciària. Tanmateix, la divisió tradicional concebuda de de fa segles per la gent del camp, consta de cinc zones diferenciades tant per la morfologia com per els factors agrícoles: tramuntana, mitjania, migjorn, cap de ponent i cap de llevant.
El clima de Menorca es temperat com a conseqüència de la condició marítima i la seva situació al Mediterrani. Les poblacions de l'interior tenen temperatures més extremes que la costa.
Els fenòmens meteorològics més acusats són l'humitat, i el vent, sobretot el de tramuntana, fred i sec. Les pluges solen ser freqüents de Setembre a Novembre precedides de tempestes a finals d'Agost.
El Factor huma:
Un fet de gran importància per a comprendre el passat de Menorca es el constituït per els moviments migratoris. Les immigracions registrades des dels temps més remots son les següents:
Pobladors de la cultura troglodita
Habitants dels poblats talaiòtics durant l'Edat de Bronze.
Fenicis
Grecs
Cartaginesos
Romans
Vàndals
Bizantins
Musulmans
Catalans i Mallorquins (conquesta de 1287)
Anglesos
Jueus
Grecs, navegants i comerciants establerts a Maó.
Francesos
Espanyols
Les emigracions corresponen primer als canvis de cultures i dominacions a Menorca. Altres emigracions importants es va produir cap a Florida en 1768, Argèlia durant el segle XIX i posteriorment Amèrica del Sud (Córdoba -Argentina- i Montevideo)
La Prehistòria
Es d'una importància excepcional la quantitat de vestigis prehistòrics que es troben a Menorca, fins el punt de ser considerada museu prehistòric al aire lliure.
Son quasi 2000 els vestigis classificats i la seva distribució molt diversa a les dues zones en que, com ja hem dit, es divideix l'illa geològicament.
En èpoques molt llunyanes, quan els moviments dels "pobles d'ultramar condicionaven el poblament dels països mediterranis, varen arribar segurament a les costes menorquines amb fràgils embarcacions arrossegats per la tramuntana.Ells van ser els primers d'habitar les nombroses coves que trobaven en els barrancs engrandint-les i acomodant-les a les seves necessitats. D'aquesta manera s'inicia a Menorca la cultura troglodita o de les coves.
Les grutes eren naturals o modificades per l'home. Podien ser obertes a nivell de terra, subterrànies o més amunt, als penya-segats. Les entrades son rodones, ovals, rectangulars o trapezoidals, d'una o més cambres i algunes amb columnes. Una de les senyals més característiques es el forat obert en el sostre de les coves per poder fer foc i facilitar la sortida de fums.
Hi ha coves aïllades i en grups de vegades prou nombrosos com per a formar verdaders poblats troglodites. El més important es el de Cales Coves i el segueixen els de Cala Morell, Macarrella, Torreta Saura y Barranc d'Algendar.
Moltes d'aquestes coves es van fer servir posteriorment com a fosses d'enterrament. Més tard habilitades pels pagesos com estables, magatzems, pallars i, fins i tot, com aljubs.
Dins d'algunes així com a les parets dels barrancs s'han trobat incisions rupestres molt estitzades: ¿Homes, animals, peixos, xarxes, barques, dibuixos geomètrics?.
La cultura talaiòtica:
Aquesta època es caracteritza per la quantitat de monuments megalítics i per que comença relativament tard dins la cronologia prehistòrica: l'Edat de Bronze, devers l'any 1600 fins l'any 200 a.C. aproximadament
L'home d'aquest període ja no viu a les coves, sinó a cases de fusta. Es agricultor, ramader i defensa els poblats amb muralles i torres. Aixeca amb gran esforç colossals monuments que fan de Menorca una regió privilegiada per l'estudi de la prehistòria. La denominació d'aquesta cultura prové del monument més característic i estès a l'illa: el Talaiot, paraula procedent de l'àrab "atalay", en el sentit d'edifici alt per a vigilar.
A més de talaiots hi ha una extensa tipologia de monuments i vestigis prehistòrics com els de defensa militar (Son Catlar, Torre d'En Gaumes,?);
Els commemoratius com els menhirs (Torralba d'En Salort); els religiosos propis i exclusius de Menorca com la taula (Trepucó, Talatí de Dalt) i els funeraris com la naveta (Naveta d'Es Tudons).
En ple esplendor de la cultura talaiòtica, Menorca fou visitada per pobles que per afany comercial o de conquesta varen travessar el Mediterrani. Dels fenicis s'han trobat objectes metàl·lics i vidres de colors. Segons els etimologistes aquests fenicis nomenaren les illes en honor al seu deu Baal i a Menorca la nomenaren Nura referint-se a terra de foc.
També els grecs passen per terres menorquines.
A mitjans del segle V a.C. els romans conquereixen les illes Balears que anomenen amb l'apel·latiu de "Balearicus", Balearis Major o Majòrica i Balearis Minor o Minòrica.
Les Balears depenien políticament de la província de l'Hispània Citerior amb la importat ciutat de Tarragona com a capital. Posteriorment les illes formaven una província separada.
Els romans obrien camino i comunicaven les poblacions de l'illa. Les troballes arqueològiques son notables, hi destaquen les sepultures, els mosaics, les inscripcions, les estàtues de bronze, la numismàtica, els objectes d'orfebreria, elements arquitectònics i la ceràmica.
A l'any 427 les illes Balears cauen en mans de vàndals. Son fanàtics que persegueixen cruelment l'església catòlica.
A l'any 534 els bizantins arrabassen el poder als vàndals i passen a dependre del imperi d'orient. Es restaura el culte catòlic a Menorca.
Dominació Musulmana:
A finals del segle VII els musulmans prenen el nord d'Àfrica als bizantins. Només resten les Balears que, sense defensa, no tarden en sucumbir davant la força de l'expansió islamita. Els vestigis musulmans que queden a Menorca son de caràcter espiritual i material.
Menorca tributaria d'Aragó:
Al 1232 el rei Jaume I el Conqueridor lluita a les muntanyes de Mallorca per sotmetre als moros. Envia galeres a Menorca per pactar amb l'illa la rendició o submissió a la corona d'Aragó. El resultat es un pacte tributari que es respecta fins 1282 quan, Pere III el Gran, de pas per Menorca cap a l'Àfrica es traït pels dirigents àrabs de l'illa.
Pere III intenta la reconquesta de Menorca però es va morir abans de conseguir-ho. La successió recau en Alfons III qui, el 17 de Gener de 1287 i després de moltes conteses arrabassa l'illa als musulmans.
Darrera la conquesta, la sort de la població àrab es diferència segons la seva situació social i econòmica. D'acord a les normes de l'època, els rics i socialment ben situats son respectats, mentre que els pobres, incapaços de pagar el seu rescat son esclavitzats.
Els vençuts es mesclen amb la població cristiana i prenen cognoms catalans.
Jaume II de Mallorca, successor i oncle de Alfons III, es l'organitzador de totes les estructures de la vida medieval menorquina. Funda la vila Ihalor, reconstrueix les muralles i s'encarrega del famós document anomenat "Pariatge", reglamentació feta conjuntament amb el Bisbe de Mallorca, les esglésies parroquials i les filials existents a l'illa.
Menorca s'incorpora al regne català-aragonès l'any 1343, quan Pere IV d'Aragó es coronat rei de Mallorca. Per decret del monarca es consoliden els privilegis de Menorca augmentats en cartes reials. Crea el Consulat de la Mar i un càrrec administratiu que concedia a Menorca el dret de representació a les Corts Catalanes.
Després de la mort de Martí l'Humà, l'illa pateix varis processos de decadència. La negligència dels governadors sumada a la dels partits degeneren en bandidatge i la amenaça dels bàrbars que ocasionen l'abandonament dels conreus en zones costaneres. Menorca s'empobreix i es despobla ràpidament. Per aquest motiu Alfons V, el Magnànim procura repoblar l'illa però no de "bona gent catalana" sinó a base d'absoldre de qualsevol crim a tots aquells que vulguin establir-se a l'illa, provocant nombroses y greus pertorbacions.
L'anarquia arriba al seu límit en els anys 1451-1452 dividint als illencs i fent esclatar una llarga guerra civil. La vida dels menorquins es torna difícil i perillosa i la violència i dissensió política provoca una gran decadència moral.
Referent a l'arqueologia medieval en general es pobre. Dels edificis religiosos destaca l'església principal de Ciutadella, avui Catedral de Menorca, construïda a finals del segle XIII en el lloc de l'antiga mesquita. Es un bell exemplar del gòtic català.
Un altre edifici destacable es l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, obra del segle XV.
Com a edificis militars destaquem l'Arc de Sant Roc i alguna torre de defensa com Torre Saura, Torre d'En Quart,?
En numismàtica cal senyalar les monedes encunyades a Menorca per ordre del rei Alfons V.
En la mateixa època es comença a celebrar la famosa festa popular de Sant Joan que després s'estendrà per la resta de municipis de l'illa.
Durant el segle XVI, l'expansió de l'Imperi Turc que dominava quasi tot el Mediterrani i ocupava mitja Europa, i les seves aliances amb els reis francesos per a combatre als espanyols, determinen els atacs que provoquen la destrucció de les dues poblacions més importants de l'illa: Maó i Ciutadella.
El primer assalt es produeix a Maó l'any 1535 per el temible Haradín, Barba Roja. Les seves tropes arrasen la ciutat amb violacions, pillatge, assasinats i crema d'arxius.
Més tard, en 1558, la mateixa situació es produeix a Ciutadella amb el desembarcament de 15000 turcs que assetgen la ciutat.
El segle XVII es interessant pel coneixement del passat de Menorca. Es important l'organització social amb la figura del governador que es preocupa de fortificar la capital i les costes menorquines. En aquest període es substitueix al governador resident a Ciutadella per l'alcalde de Sant Felip.
L'estament que llavors regia la administració de Menorca es l'anomenada Universitat. Estava a Ciutadella i composta per quatre jurats, un per cada estament de la societat: el militar, dels nobles i cavallers; el dels ciutadans, burgesia; el dels pagesos i el dels artesans o nenestrals.
A part de la Universitat General de Menorca i particular de Ciutadella, també existien les universitats forànies de Maó, Alaior i Mercadal.
L'aristocracia també va a jugar un paper important per la influencia de nobles i cavallers sobre la vida social, política, militar i económica de Menorca.
El militars constitueixen un element important en aquells temps en que l'illa es constantment assetjada pels enemics d'Espanya i les incursions pirates.
Els ciutadans eren gent de carrera (advocats, escrivans, notaris i metges més aviat teòrics que pràctics)
La màxima figura de les institucions eclesiàstiques era el Reverend i molt il·lustre Senyor Prebost de Menorca, que tenia veu i vot en els sínodes de Mallorca.
Es tractava d'una època dedicada al culte diví i a les festivitats religioses com a única alternativa cultural.
Durant aquest període son nombroses les calamitats naturals: sequeres, ¿plagues de rates, orugues, llagostes,? Que ocasionen fam i penúria a la població i provoquen enfermetats com el còlera i la pesta.
També s'enfronten a les incursions dels pirates i als atacs dels saltejadors de camins que viuen a les coves dels barrancs i fustiguen als viatgers que van d'un poble a l'altre.
L'arquitectura del segle XVII es redueix a quatre classes diferents:
1.- Edificis religiosos com el convent de la Mare de Déu del Socors de frares agustins de Ciutadella.
2.- Edificis militars com la reconstrucció de les muralles de Maó i Ciutadella .
3.- Edificis civils com la Casa Consistorial de Maó així com algunes cases nobles de Ciutadella.
Un episodi de la Guerra de Successió determina que Menorca passi, durant quasi tot el segle XVIII, a dependre de les potències que es disputaven l'hegemonia del Mediterrani: França i Anglaterra. El motiu es la privilegiada situació estratègica de l'illa, l'importància del port de Maó i la fortalesa de Sant Felip que defenia la bocana.
En 1708 les tropes anglo-holandeses invadeixen Menorca arrabassant el poder a Felip V, i fent-ho públic en 1713. El governador Richard Kane trasllada la capital insular a Maó i fa construir la carretera anomenada "Kane's Road" que encara perdura com a camí veinal. Es dedica a protegir eficaçment l'agricultura i la ramaderia i reglamenta l'administració, l'industria i el comerç.
A l'any 1756 els francesos entren a Menorca i obliguen a rendir-se als 300 soldats anglesos que la defenen. La principal obra dels nous dominadors es la fundació del poble de Sant Lluís (en honor a Lluís XV, rei de França)
Els francesos també es dediquen a refer el Camí de Cavalls, possiblement originari de l'Edat Mitja i que envolta l'illa resseguint total la costa.
Aquesta dominació es molt breu, 1756 a 1763, any en que el tractat de París obliga a França a retornar Menorca als antics dominadors, els britànics.
En 1771 el general Moytin encomana la construcció d'un nou raval devora Sant Felip que es va anomenar George Town en honor al rei anglès George III i avui s'anomena Es Castell.
Menorca passa novament a mans espanyoles sota el regnat de Carles III, que aliat amb França per un Pacte de Família, nomena al Francés duc de Crillón comandant general. En aquesta època s'ordena la destrucció del Castell de Sant Felip, obra que començava en el segle XVI sota el regnat de Carles I.
En 1798 a Menorca comença la 3ª dominació anglesa quan la seva flota entra primer al port d'Addaia i Cala Molí i després a Ciutadella.
El 15 de Novembre de 1798 el general Quesad accepta la rendició davant les tropes britàniques.
Malgrat això, en 1802 i per el tractat d'Amiens, l'illa de Menorca torna a formar part definitivament de la corona espanyola.
Amb les millores produïdes durant aquestes dominacions en els camins, fortaleses, indústria, ramaderia i comerç, tots els sectors de l'illa es veuen reforçats durant el segle XVIII.
Un dels aspectes més importants de la cultura menorquina del segle XVIII, es el naixement d'un moviment literari que continua durant el primer terç del segle següent i que forma una veritable "època menorquina".
Es refereix a la Societat Maonesa de Cultura" creada el 30 d'Abril de 1778.
Altres dades culturals d'interès d'aquella època es la primera publicació de l'historia de Menorca i l'obra del pintor Giuseppe Chiesa reproduint als personatges i fets històrics de la Menorca d'aquells temps.
L'arquitectura del segle XVIII presenta a Menorca monuments de diferents estils i finalitats: com l'església de Sant Francesc de Maó d'estil gòtic-decadent (1719-1792).,
l'església del Roser de Ciutadella d'estil barroc (1705. 1750); i l'església i
Ex-convent del Carme de Maó d'estil neoclàssic (1726-1750).
L'ebanistería es considerada molt important i es fabriquen en aquest període mobles de luxe de tipus anglès per a les cases senyorials.
Durant la primera meitat del segle XIX la economia dels menorquins es molt precària, per el que es produeixen importants emigracions tant a Alger capital com a la població de Fort de l'Eau.
En 1835 la llei desamortitzadora de Mendizàbal acaba amb la vida dels sis convents existents a l'illa.
En 1860 desembarca a l'illa la reina Isabel II acompanyada d'altres autoritats.
En 1867 arriba a Menorca el primer almirall dels Estats Units d'Amèrica David G. Ferragut, fill del ciutadellenc Jordi Ferragut.
En l'aspecte cultural, a més del floreixement literari, cal destacar alguns dels personatges il·lustres del segle XIX com el pintor maonès Pascual Calbó i Caldés (1752-1817) director de l'Acadèmia Imperial de Belles Arts de Viena. El Dr. Mateu Orfila Rotger (Maó 1787-París 1853) i Josep Mª Quadrado (Ciutadella 1819- Palma 1896).
Entre les obres arquitectòniques ressalta la façana major de la catedral, així com moltes cases senyorials de Ciutadella i Maó.
A partir de 1868, coincidint amb el triomf de la Revolució comença l'expansió urbanística de les poblacions menorquines. Es destrueixen les muralles de Maó i Ciutadella sacrificant la tradició a favor de les noves necessitats higièniques i a les exigències del creixement demogràfic.
Es fan carrers amples i es comencen a veure cases d'estiueig.
L'obertura de la primera fàbrica de calçat en 1853 marca el començament d'una nova indústria que constitueix la base de l'economia del moment perdurant fins a finals del segle XX. A aquesta segueix l'industria de la susutería, també amb molta puixança dins de l'economia menorquina.
La construcció en 1860 de la carretera general Maó- Ciutadella augmenta la comunicació entre pobles i facilita el comerç.
El primer correu entre Maó i Barcelona amb escala a Alcudia es va establir en 1854.
Cap a final del segle XIX i principi del XX es produeixen importants emigracions a Cuba, Córdoba d'Argentina i a Montevideo.
L'atravessa el paral·lel 40 que passa per Ciutadella.
La separa de la veïna Mallorca un canal de 18 Milles d'amplària mínima des de Cap d'Artruitx fins Capdepera.
Maó dista 98 milles de Palma de Mallorca, 130 de Barcelona, 196 d'Argelia, 218 de Marsella, 223 de Valencia i 230 d'Alguer (població de Cerdenya on encara es parla català). Te una longitud de 47,800 kms des del cap de Bajolí i l'esperó de la Mola. L'amplària es de 19500 kms i el seu perímetre de 220 kms. La superficie total es de 701,84 Km2
Geològicament Menorca presenta dues regions totalment diferenciades: la zona nord de tramuntana i la sud de migjorn. La regió del nord, d'un 267 km2 correspon a les eres primària, secundària i quaternària. (L'element primari es un fenomen curiós que no es troba a les demés illes Balears).
El sector de migjorn (d'uns 435 km2) es de caràcter uniforme; pertany a l'era terciària. Tanmateix, la divisió tradicional concebuda de de fa segles per la gent del camp, consta de cinc zones diferenciades tant per la morfologia com per els factors agrícoles: tramuntana, mitjania, migjorn, cap de ponent i cap de llevant.
El clima de Menorca es temperat com a conseqüència de la condició marítima i la seva situació al Mediterrani. Les poblacions de l'interior tenen temperatures més extremes que la costa.
Els fenòmens meteorològics més acusats són l'humitat, i el vent, sobretot el de tramuntana, fred i sec. Les pluges solen ser freqüents de Setembre a Novembre precedides de tempestes a finals d'Agost.
El Factor huma:
Un fet de gran importància per a comprendre el passat de Menorca es el constituït per els moviments migratoris. Les immigracions registrades des dels temps més remots son les següents:
Pobladors de la cultura troglodita
Habitants dels poblats talaiòtics durant l'Edat de Bronze.
Fenicis
Grecs
Cartaginesos
Romans
Vàndals
Bizantins
Musulmans
Catalans i Mallorquins (conquesta de 1287)
Anglesos
Jueus
Grecs, navegants i comerciants establerts a Maó.
Francesos
Espanyols
Les emigracions corresponen primer als canvis de cultures i dominacions a Menorca. Altres emigracions importants es va produir cap a Florida en 1768, Argèlia durant el segle XIX i posteriorment Amèrica del Sud (Córdoba -Argentina- i Montevideo)
La Prehistòria
Es d'una importància excepcional la quantitat de vestigis prehistòrics que es troben a Menorca, fins el punt de ser considerada museu prehistòric al aire lliure.
Son quasi 2000 els vestigis classificats i la seva distribució molt diversa a les dues zones en que, com ja hem dit, es divideix l'illa geològicament.
En èpoques molt llunyanes, quan els moviments dels "pobles d'ultramar condicionaven el poblament dels països mediterranis, varen arribar segurament a les costes menorquines amb fràgils embarcacions arrossegats per la tramuntana.Ells van ser els primers d'habitar les nombroses coves que trobaven en els barrancs engrandint-les i acomodant-les a les seves necessitats. D'aquesta manera s'inicia a Menorca la cultura troglodita o de les coves.
Les grutes eren naturals o modificades per l'home. Podien ser obertes a nivell de terra, subterrànies o més amunt, als penya-segats. Les entrades son rodones, ovals, rectangulars o trapezoidals, d'una o més cambres i algunes amb columnes. Una de les senyals més característiques es el forat obert en el sostre de les coves per poder fer foc i facilitar la sortida de fums.
Hi ha coves aïllades i en grups de vegades prou nombrosos com per a formar verdaders poblats troglodites. El més important es el de Cales Coves i el segueixen els de Cala Morell, Macarrella, Torreta Saura y Barranc d'Algendar.
Moltes d'aquestes coves es van fer servir posteriorment com a fosses d'enterrament. Més tard habilitades pels pagesos com estables, magatzems, pallars i, fins i tot, com aljubs.
Dins d'algunes així com a les parets dels barrancs s'han trobat incisions rupestres molt estitzades: ¿Homes, animals, peixos, xarxes, barques, dibuixos geomètrics?.
La cultura talaiòtica:
Aquesta època es caracteritza per la quantitat de monuments megalítics i per que comença relativament tard dins la cronologia prehistòrica: l'Edat de Bronze, devers l'any 1600 fins l'any 200 a.C. aproximadament
L'home d'aquest període ja no viu a les coves, sinó a cases de fusta. Es agricultor, ramader i defensa els poblats amb muralles i torres. Aixeca amb gran esforç colossals monuments que fan de Menorca una regió privilegiada per l'estudi de la prehistòria. La denominació d'aquesta cultura prové del monument més característic i estès a l'illa: el Talaiot, paraula procedent de l'àrab "atalay", en el sentit d'edifici alt per a vigilar.
A més de talaiots hi ha una extensa tipologia de monuments i vestigis prehistòrics com els de defensa militar (Son Catlar, Torre d'En Gaumes,?);
Els commemoratius com els menhirs (Torralba d'En Salort); els religiosos propis i exclusius de Menorca com la taula (Trepucó, Talatí de Dalt) i els funeraris com la naveta (Naveta d'Es Tudons).
En ple esplendor de la cultura talaiòtica, Menorca fou visitada per pobles que per afany comercial o de conquesta varen travessar el Mediterrani. Dels fenicis s'han trobat objectes metàl·lics i vidres de colors. Segons els etimologistes aquests fenicis nomenaren les illes en honor al seu deu Baal i a Menorca la nomenaren Nura referint-se a terra de foc.
També els grecs passen per terres menorquines.
A mitjans del segle V a.C. els romans conquereixen les illes Balears que anomenen amb l'apel·latiu de "Balearicus", Balearis Major o Majòrica i Balearis Minor o Minòrica.
Les Balears depenien políticament de la província de l'Hispània Citerior amb la importat ciutat de Tarragona com a capital. Posteriorment les illes formaven una província separada.
Els romans obrien camino i comunicaven les poblacions de l'illa. Les troballes arqueològiques son notables, hi destaquen les sepultures, els mosaics, les inscripcions, les estàtues de bronze, la numismàtica, els objectes d'orfebreria, elements arquitectònics i la ceràmica.
A l'any 427 les illes Balears cauen en mans de vàndals. Son fanàtics que persegueixen cruelment l'església catòlica.
A l'any 534 els bizantins arrabassen el poder als vàndals i passen a dependre del imperi d'orient. Es restaura el culte catòlic a Menorca.
Dominació Musulmana:
A finals del segle VII els musulmans prenen el nord d'Àfrica als bizantins. Només resten les Balears que, sense defensa, no tarden en sucumbir davant la força de l'expansió islamita. Els vestigis musulmans que queden a Menorca son de caràcter espiritual i material.
Menorca tributaria d'Aragó:
Al 1232 el rei Jaume I el Conqueridor lluita a les muntanyes de Mallorca per sotmetre als moros. Envia galeres a Menorca per pactar amb l'illa la rendició o submissió a la corona d'Aragó. El resultat es un pacte tributari que es respecta fins 1282 quan, Pere III el Gran, de pas per Menorca cap a l'Àfrica es traït pels dirigents àrabs de l'illa.
Pere III intenta la reconquesta de Menorca però es va morir abans de conseguir-ho. La successió recau en Alfons III qui, el 17 de Gener de 1287 i després de moltes conteses arrabassa l'illa als musulmans.
Darrera la conquesta, la sort de la població àrab es diferència segons la seva situació social i econòmica. D'acord a les normes de l'època, els rics i socialment ben situats son respectats, mentre que els pobres, incapaços de pagar el seu rescat son esclavitzats.
Els vençuts es mesclen amb la població cristiana i prenen cognoms catalans.
Jaume II de Mallorca, successor i oncle de Alfons III, es l'organitzador de totes les estructures de la vida medieval menorquina. Funda la vila Ihalor, reconstrueix les muralles i s'encarrega del famós document anomenat "Pariatge", reglamentació feta conjuntament amb el Bisbe de Mallorca, les esglésies parroquials i les filials existents a l'illa.
Menorca s'incorpora al regne català-aragonès l'any 1343, quan Pere IV d'Aragó es coronat rei de Mallorca. Per decret del monarca es consoliden els privilegis de Menorca augmentats en cartes reials. Crea el Consulat de la Mar i un càrrec administratiu que concedia a Menorca el dret de representació a les Corts Catalanes.
Després de la mort de Martí l'Humà, l'illa pateix varis processos de decadència. La negligència dels governadors sumada a la dels partits degeneren en bandidatge i la amenaça dels bàrbars que ocasionen l'abandonament dels conreus en zones costaneres. Menorca s'empobreix i es despobla ràpidament. Per aquest motiu Alfons V, el Magnànim procura repoblar l'illa però no de "bona gent catalana" sinó a base d'absoldre de qualsevol crim a tots aquells que vulguin establir-se a l'illa, provocant nombroses y greus pertorbacions.
L'anarquia arriba al seu límit en els anys 1451-1452 dividint als illencs i fent esclatar una llarga guerra civil. La vida dels menorquins es torna difícil i perillosa i la violència i dissensió política provoca una gran decadència moral.
Referent a l'arqueologia medieval en general es pobre. Dels edificis religiosos destaca l'església principal de Ciutadella, avui Catedral de Menorca, construïda a finals del segle XIII en el lloc de l'antiga mesquita. Es un bell exemplar del gòtic català.
Un altre edifici destacable es l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, obra del segle XV.
Com a edificis militars destaquem l'Arc de Sant Roc i alguna torre de defensa com Torre Saura, Torre d'En Quart,?
En numismàtica cal senyalar les monedes encunyades a Menorca per ordre del rei Alfons V.
En la mateixa època es comença a celebrar la famosa festa popular de Sant Joan que després s'estendrà per la resta de municipis de l'illa.
Durant el segle XVI, l'expansió de l'Imperi Turc que dominava quasi tot el Mediterrani i ocupava mitja Europa, i les seves aliances amb els reis francesos per a combatre als espanyols, determinen els atacs que provoquen la destrucció de les dues poblacions més importants de l'illa: Maó i Ciutadella.
El primer assalt es produeix a Maó l'any 1535 per el temible Haradín, Barba Roja. Les seves tropes arrasen la ciutat amb violacions, pillatge, assasinats i crema d'arxius.
Més tard, en 1558, la mateixa situació es produeix a Ciutadella amb el desembarcament de 15000 turcs que assetgen la ciutat.
El segle XVII es interessant pel coneixement del passat de Menorca. Es important l'organització social amb la figura del governador que es preocupa de fortificar la capital i les costes menorquines. En aquest període es substitueix al governador resident a Ciutadella per l'alcalde de Sant Felip.
L'estament que llavors regia la administració de Menorca es l'anomenada Universitat. Estava a Ciutadella i composta per quatre jurats, un per cada estament de la societat: el militar, dels nobles i cavallers; el dels ciutadans, burgesia; el dels pagesos i el dels artesans o nenestrals.
A part de la Universitat General de Menorca i particular de Ciutadella, també existien les universitats forànies de Maó, Alaior i Mercadal.
L'aristocracia també va a jugar un paper important per la influencia de nobles i cavallers sobre la vida social, política, militar i económica de Menorca.
El militars constitueixen un element important en aquells temps en que l'illa es constantment assetjada pels enemics d'Espanya i les incursions pirates.
Els ciutadans eren gent de carrera (advocats, escrivans, notaris i metges més aviat teòrics que pràctics)
La màxima figura de les institucions eclesiàstiques era el Reverend i molt il·lustre Senyor Prebost de Menorca, que tenia veu i vot en els sínodes de Mallorca.
Es tractava d'una època dedicada al culte diví i a les festivitats religioses com a única alternativa cultural.
Durant aquest període son nombroses les calamitats naturals: sequeres, ¿plagues de rates, orugues, llagostes,? Que ocasionen fam i penúria a la població i provoquen enfermetats com el còlera i la pesta.
També s'enfronten a les incursions dels pirates i als atacs dels saltejadors de camins que viuen a les coves dels barrancs i fustiguen als viatgers que van d'un poble a l'altre.
L'arquitectura del segle XVII es redueix a quatre classes diferents:
1.- Edificis religiosos com el convent de la Mare de Déu del Socors de frares agustins de Ciutadella.
2.- Edificis militars com la reconstrucció de les muralles de Maó i Ciutadella .
3.- Edificis civils com la Casa Consistorial de Maó així com algunes cases nobles de Ciutadella.
Un episodi de la Guerra de Successió determina que Menorca passi, durant quasi tot el segle XVIII, a dependre de les potències que es disputaven l'hegemonia del Mediterrani: França i Anglaterra. El motiu es la privilegiada situació estratègica de l'illa, l'importància del port de Maó i la fortalesa de Sant Felip que defenia la bocana.
En 1708 les tropes anglo-holandeses invadeixen Menorca arrabassant el poder a Felip V, i fent-ho públic en 1713. El governador Richard Kane trasllada la capital insular a Maó i fa construir la carretera anomenada "Kane's Road" que encara perdura com a camí veinal. Es dedica a protegir eficaçment l'agricultura i la ramaderia i reglamenta l'administració, l'industria i el comerç.
A l'any 1756 els francesos entren a Menorca i obliguen a rendir-se als 300 soldats anglesos que la defenen. La principal obra dels nous dominadors es la fundació del poble de Sant Lluís (en honor a Lluís XV, rei de França)
Els francesos també es dediquen a refer el Camí de Cavalls, possiblement originari de l'Edat Mitja i que envolta l'illa resseguint total la costa.
Aquesta dominació es molt breu, 1756 a 1763, any en que el tractat de París obliga a França a retornar Menorca als antics dominadors, els britànics.
En 1771 el general Moytin encomana la construcció d'un nou raval devora Sant Felip que es va anomenar George Town en honor al rei anglès George III i avui s'anomena Es Castell.
Menorca passa novament a mans espanyoles sota el regnat de Carles III, que aliat amb França per un Pacte de Família, nomena al Francés duc de Crillón comandant general. En aquesta època s'ordena la destrucció del Castell de Sant Felip, obra que començava en el segle XVI sota el regnat de Carles I.
En 1798 a Menorca comença la 3ª dominació anglesa quan la seva flota entra primer al port d'Addaia i Cala Molí i després a Ciutadella.
El 15 de Novembre de 1798 el general Quesad accepta la rendició davant les tropes britàniques.
Malgrat això, en 1802 i per el tractat d'Amiens, l'illa de Menorca torna a formar part definitivament de la corona espanyola.
Amb les millores produïdes durant aquestes dominacions en els camins, fortaleses, indústria, ramaderia i comerç, tots els sectors de l'illa es veuen reforçats durant el segle XVIII.
Un dels aspectes més importants de la cultura menorquina del segle XVIII, es el naixement d'un moviment literari que continua durant el primer terç del segle següent i que forma una veritable "època menorquina".
Es refereix a la Societat Maonesa de Cultura" creada el 30 d'Abril de 1778.
Altres dades culturals d'interès d'aquella època es la primera publicació de l'historia de Menorca i l'obra del pintor Giuseppe Chiesa reproduint als personatges i fets històrics de la Menorca d'aquells temps.
L'arquitectura del segle XVIII presenta a Menorca monuments de diferents estils i finalitats: com l'església de Sant Francesc de Maó d'estil gòtic-decadent (1719-1792).,
l'església del Roser de Ciutadella d'estil barroc (1705. 1750); i l'església i
Ex-convent del Carme de Maó d'estil neoclàssic (1726-1750).
L'ebanistería es considerada molt important i es fabriquen en aquest període mobles de luxe de tipus anglès per a les cases senyorials.
Durant la primera meitat del segle XIX la economia dels menorquins es molt precària, per el que es produeixen importants emigracions tant a Alger capital com a la població de Fort de l'Eau.
En 1835 la llei desamortitzadora de Mendizàbal acaba amb la vida dels sis convents existents a l'illa.
En 1860 desembarca a l'illa la reina Isabel II acompanyada d'altres autoritats.
En 1867 arriba a Menorca el primer almirall dels Estats Units d'Amèrica David G. Ferragut, fill del ciutadellenc Jordi Ferragut.
En l'aspecte cultural, a més del floreixement literari, cal destacar alguns dels personatges il·lustres del segle XIX com el pintor maonès Pascual Calbó i Caldés (1752-1817) director de l'Acadèmia Imperial de Belles Arts de Viena. El Dr. Mateu Orfila Rotger (Maó 1787-París 1853) i Josep Mª Quadrado (Ciutadella 1819- Palma 1896).
Entre les obres arquitectòniques ressalta la façana major de la catedral, així com moltes cases senyorials de Ciutadella i Maó.
A partir de 1868, coincidint amb el triomf de la Revolució comença l'expansió urbanística de les poblacions menorquines. Es destrueixen les muralles de Maó i Ciutadella sacrificant la tradició a favor de les noves necessitats higièniques i a les exigències del creixement demogràfic.
Es fan carrers amples i es comencen a veure cases d'estiueig.
L'obertura de la primera fàbrica de calçat en 1853 marca el començament d'una nova indústria que constitueix la base de l'economia del moment perdurant fins a finals del segle XX. A aquesta segueix l'industria de la susutería, també amb molta puixança dins de l'economia menorquina.
La construcció en 1860 de la carretera general Maó- Ciutadella augmenta la comunicació entre pobles i facilita el comerç.
El primer correu entre Maó i Barcelona amb escala a Alcudia es va establir en 1854.
Cap a final del segle XIX i principi del XX es produeixen importants emigracions a Cuba, Córdoba d'Argentina i a Montevideo.
- Compartir respuesta
- Anónimo
ahora mismo